|
Autor: Rebeca Wild Quan es parla per primera vegada sobre el tema d’una “educació lliure” es comú que de seguida sorgeixin objeccions més o menys apassionades sobre la necessitat de límits. Però les preguntes tampoc disminueixen quan els pares o cuidadors s’aventuren a fer passos cap a un tracte respectuós amb els nens. Més aviat el contrari: en nombroses situacions i en cada nova etapa de desenvolupament surten també nous dubtes i incerteses. Per als adults, que sovint hem estat educatis i restringits per als límits, no és fàcil comprendre que en realitat els límits poden tenir la funció de definir un espai en el qual es pot actuar amb independència i llibertat i en el qual es pugui produir un vertader desenvolupament humà. Però en la mesura en què aconseguim fer aquesta distinció, ens adonem que els límits no defineixen el ser de l’altre, sinó que serveixen per mantenir l’entorn relaxat, de manera que tots (infants i adults) ens hi puguem sentir còmodes, visquem noves experiències gràcies a la presa de decisions personals i aprenguem a distingir entre necessitats autèntiques i substitutives. |
|
